jueves, 22 de marzo de 2012


Una revolución educativa?

Ahir vaig anar al taller que va organitzar el CCCBLab, sota el nom "Una revolución educativa?".. el taller va ser molt interessant, i va proporcionar molt material per la reflexió... i per la acció.

El taller estava configurat en dues parts: una, al matí, que va constar d'una breu introducció al que es pensava fer, es van crear grups, i un bon rato de "manos a la obra", i a la tarda, es van presentar els resultats, i es va fer una molt interessant reflexió final, més o menys teòrica.

L'animador principal de la sessió va ser Sergi Jordà, de la UPF, el creador, amb el seu equip, del reactable. Al matí, va comptar amb el seu equip de recerca a la UPF, i a la tarda, amb Lali Bosch, professora de Filosofia, i Nik Gaffiney, home per a tot de una cosa de difícil definició que es diu FOAM. Com era de esperar, donat el perfil dels animadors, la cosa va anar força de interrelació home - màquina.. el que no vol dir, ni molt menys "projecte TIC".

A la sessió del matí es van fer cinc equips, que ens vem dedicar, després de la breu introducció teòrica,  a pensar i dur a terme uns artilugis, bastant artesanals, basats en la plataforma Arduino, i que ens permetien comunicar-nos amb els nostres ordinadors prescindint de treclat i ratolí. En realitat, es va tractar de construír teclats/ratolins alternatius.. i molt més interessants que els clàssics. Estranyament, tots els equips vam arribar a bon terme, ens ho vam passar bé, i vam desmitificar bastant les màquines. Entre els mecanismes que vam construïr, sense saber-ne, podem contar una vareta "màgica" que permetia explorar el cel, una calculadora feta amb cadires, i persones assegudes- de peu, un artilugi exploratori de tots els sentits- incloent el só, un comecocos accionat per una mena de brúixola, un instrument musical basat en el cos....




La sessió de la tarda va ser de reflexió sobre el que haviem fet, i sobretot, sobre el que es podria fer de més, partint d'aquesta vessant exploratòria de les màquines. Elements de reflexió que van sorgir, entre molts d'altres,  van ser:

  • La educació que ens cal no hauria de premiar el trobar solucions predeterminades, sinó la cerca.
  • Les pissarres digitals són el mateix que les altres.. però pitjors (s'hi perd molt de temps intentant fer-les funcionar)
  • Lo important no és que els nens utilitzin les tecnologies, és que puguin crear amb elles..
  • La programació és el nou llatí: estructura el pensament i és la lingua franca del nostre temps.
  • Les tecnologies digitals faciliten la síntesi i combaten la fragmentació del coneixement
  • La educació té, amb les tecnologies digitals, la oportunitat  de recuperar el pols de la realitat, de la que no tenia que haver-se allunyat mai.
  • Quan no és tan rellevant magatzemar contingut, es podrien alleugerir els programes de contingut
  • Cal abandonar la idea de que cal passar exàmens: hi ha coses molt més importants ( i interessants) que memoritzar continguts..)
  • Entre iguals s'aprèn igual o millor que amb un professor o mestre
..imagino que no tothom estarà d'acord amb tot el que es diu ací. Però serà difícil trobar algú, interessat en temes d'ensenyament, que no trobi aquestes qüestions estimulants.  I, en qualsevol cas, cal veure com portar totes aquestes qüestions a la pràctica... pistes, n'hi ha bastantes.

Si voleu , la conversa continúa..

Josep Julià

3 comentarios:

  1. No vaig tenir ocasió d'assistir al taller que i t'agraeixo molt aquesta explicació. Pel que sembla va valdre molt la pena. Totalment d'acord amb la major part dels plantejaments, dit això voldria compartir alguns dubtes.

    Aquest prototips que vàreu desenvolupar, sobre quins software treballaven? Scratch? Processing? Max? Vau haver d'escriure gaire codi o vàreu partir d'aplicacions que ja estaven mig fetes i que només calia adaptar a la nova finalitat?

    La meva experiència com a docent en el camp del disseny és que quan planteges les activitats d'aprenentatge en base a projectes en equip i a desenvolupament de prototips, una petita part dels estudiants (parlo d'adolescents de cicles formatius d'arts plàstiques i disseny) fa un gran salt endavant, investiga el que no sap, posa a prova solucions i aprèn molt dels altres, sobretot d'allò que troba a la xarxa. Però una part considerable dels estudiants senzillament no fa res, es bloqueja i és incapaç de tirar endavant cap línia d'acció si no li resolen altres companys o el professor. Aquest sector sovint reclama que tornem al coneixement compartimentat, al treball individual, als apunts, a la classe convencional, vaja...

    Hem observat que això passa de forma independent al tipus de tecnologia usada i de la tasca que se'ls demana, ja sigui feina d'edició amb imatges o vídeo), o més de desenvolupar amb Flash, BlenderGameEngine, JavaScript o Processing. Amb Scratch encara no ho hem provat.

    Amb el temps una part d'aquest població passiva comença a despertar-se i es torna més activa, però malauradament els nostres cicles són curts i no podem seguir els estudiants més enllà, no sabem què passaria si disposéssim de més temps. Està clar que els que aprofiten l'oportunitat aprenen i gaudeixen molt, i surten millor preparats per seguir creixent, però no es pot dir el mateix de la resta.

    Amb això vull dir que el condicionament que reben els nois i noies per usar passivament la tecnologia és tant i tant fort que sovint el principal esforç de l'equip docent és aconseguir un canvi de xip, que facin el clic i deixin d'imaginar-se a ells mateixos com a usuaris de la tecnologia i del coneixement per passar a veure's com a cocreadors. És fonamental que aquest moment passi el més aviat millor, en tot cas molt abans de l'ensenyament postobligatori.

    Capítol a part mereix el professorat. Si molts estudiants estan programats per a ser passius, gran part del professorat està directament fossilitzat. Aquí hi ha molta, molta feina per fer. Més enllà de les competències en tecnologia, que es poden adquirir amb formació, crec que el gran repte pel que fa al professorat és entendre i assumir què vol dir aprendre construint entre iguals, no compartimentar coneixement i valorar el procés, no només els resultats.

    En fi, que tenim molta feina per fer, som-hi!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Moltes gràcies pel teu comentari Jaume!

      Agraeixo molt les teves paraules com "educador", la teva visió experimental m'ha ajudat a comprendre una mica més "què passa dins l'aula" quan s'experimenta amb noves maneres d'educar.

      També estic d'acord amb tu en lo referent al professorat, cal molta implicació i dinamisme per adaptar-se als nous mètodes, i la millor manera per començar és amb la formació i experimentació personal...

      Bé, doncs, moltes gràcies.
      Salutacions.

      Eliminar
    2. Gràcies, Jaume, per entrar al debat..

      ..i, entrant a contestar la pregunta concreta, una de les gràcies principals de la sessió és que no va caldre programar res, ja que la major part dels assistens no en sabiem, i óbviament un matí no és suficient temps per aprendre´n i, a sobre, pensar a fer un projectet. El que vam fer va ser, no sé si serà la paraula adequada, emular un perifèric de comunicació de l'ordinador, ras i curt , el teclat, amb el que podíem utilitzar qualsevol dels milions de programes ja existents. En concret, vam fer servir un programa d'exploració estelar, que crec es diu stellarium, un comecocos clàssic, una calculadora, i un parell de programes de música senzillets, amb els que interaccionàvem a través dels artilugis creats a partir de moduls arduino, previament tunejats per l'equip de´n Sergi, i als que només haviem de buscar la manera de connectar adequadament i tancar els circuits de manera imaginativa. Els detalls tècnics en que ens vam basar són a http://www.danielgallardo.eu/arduinohid.

      Respecte del que dius sobre els grups que tiben o no tiben, segurament jo ho descriuria com els que els interessa el tema i els que no. El meu consell seria que, aquells a qui no interessa, ho deixin estar. Ara, si és al currículum... Per tal d´interessar a tots, com molt bé dius, crec que caldria començar de molt jovenets, i una mica ben fet i atractiu.

      Per mí, un tema clau és tractar la programació/interacció home-màquina com un llenguatge(que és el que és )i, conseqüentment posar-ho en un lloc central del currículum per a tothom, no nomes per a futurs geeks. I això no costa diners!.. ara, ací, segurament, tal com tu també assenyales, la resistència serà a la part "soft" (soft entès com a flesh).

      Per a mí, ja comença a ser un éxit començar a parlar d'aquestes coses, sobretot tenint en compte que el temps juga al nostre favor.. ara, cal veure com anem aprofitant les nostres oportunitats per anar canviant la manera de fer dels nostres centres.. i, per això, fer és molt més útil que parlar.

      Bé, ha estat un plaer. Fins aviat!

      Josep

      Eliminar

Aquí puedes dejar tu comentario, gracias.