Mostrando entradas con la etiqueta taller. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta taller. Mostrar todas las entradas

jueves, 22 de marzo de 2012


Una revolución educativa?

Ahir vaig anar al taller que va organitzar el CCCBLab, sota el nom "Una revolución educativa?".. el taller va ser molt interessant, i va proporcionar molt material per la reflexió... i per la acció.

El taller estava configurat en dues parts: una, al matí, que va constar d'una breu introducció al que es pensava fer, es van crear grups, i un bon rato de "manos a la obra", i a la tarda, es van presentar els resultats, i es va fer una molt interessant reflexió final, més o menys teòrica.

L'animador principal de la sessió va ser Sergi Jordà, de la UPF, el creador, amb el seu equip, del reactable. Al matí, va comptar amb el seu equip de recerca a la UPF, i a la tarda, amb Lali Bosch, professora de Filosofia, i Nik Gaffiney, home per a tot de una cosa de difícil definició que es diu FOAM. Com era de esperar, donat el perfil dels animadors, la cosa va anar força de interrelació home - màquina.. el que no vol dir, ni molt menys "projecte TIC".

A la sessió del matí es van fer cinc equips, que ens vem dedicar, després de la breu introducció teòrica,  a pensar i dur a terme uns artilugis, bastant artesanals, basats en la plataforma Arduino, i que ens permetien comunicar-nos amb els nostres ordinadors prescindint de treclat i ratolí. En realitat, es va tractar de construír teclats/ratolins alternatius.. i molt més interessants que els clàssics. Estranyament, tots els equips vam arribar a bon terme, ens ho vam passar bé, i vam desmitificar bastant les màquines. Entre els mecanismes que vam construïr, sense saber-ne, podem contar una vareta "màgica" que permetia explorar el cel, una calculadora feta amb cadires, i persones assegudes- de peu, un artilugi exploratori de tots els sentits- incloent el só, un comecocos accionat per una mena de brúixola, un instrument musical basat en el cos....




La sessió de la tarda va ser de reflexió sobre el que haviem fet, i sobretot, sobre el que es podria fer de més, partint d'aquesta vessant exploratòria de les màquines. Elements de reflexió que van sorgir, entre molts d'altres,  van ser:

  • La educació que ens cal no hauria de premiar el trobar solucions predeterminades, sinó la cerca.
  • Les pissarres digitals són el mateix que les altres.. però pitjors (s'hi perd molt de temps intentant fer-les funcionar)
  • Lo important no és que els nens utilitzin les tecnologies, és que puguin crear amb elles..
  • La programació és el nou llatí: estructura el pensament i és la lingua franca del nostre temps.
  • Les tecnologies digitals faciliten la síntesi i combaten la fragmentació del coneixement
  • La educació té, amb les tecnologies digitals, la oportunitat  de recuperar el pols de la realitat, de la que no tenia que haver-se allunyat mai.
  • Quan no és tan rellevant magatzemar contingut, es podrien alleugerir els programes de contingut
  • Cal abandonar la idea de que cal passar exàmens: hi ha coses molt més importants ( i interessants) que memoritzar continguts..)
  • Entre iguals s'aprèn igual o millor que amb un professor o mestre
..imagino que no tothom estarà d'acord amb tot el que es diu ací. Però serà difícil trobar algú, interessat en temes d'ensenyament, que no trobi aquestes qüestions estimulants.  I, en qualsevol cas, cal veure com portar totes aquestes qüestions a la pràctica... pistes, n'hi ha bastantes.

Si voleu , la conversa continúa..

Josep Julià